Amics de Sant Aniol d'Aguja10 ANYS!!! EL TEMPS NO PASSA EN VA.
10 ANYS!!! EL TEMPS NO PASSA EN VA.
Amics i amigues de Sant Aniol d’Aguja,
Avui fa exactament 10 anys que l’Associació dels Amics de Sant Aniol d’Aguja es va constituir de manera oficial en una assemblea celebrada al mateix interior de l’església de Sant Aniol.
Com passa el temps! Sembla que no pugui ser que ja hagi passat una dècada des que es va signar l’Acta Fundacional de la nostra entitat.
Els de Terra Aspra, els de Peu Alegre i els del Centre Excursionista de Banyoles ja feia temps, des del 2001, que ens havíem agafat de les mans per fer camí plegats i salvaguardar l’indret que ens estimem: SANT ANIOL D’AGUJA. Constituir-nos va ser oficialitzar les nostres finalitats i consolidar una manera d’organitzar-nos.
Uns objectius que coneixeu prou bé i que eren encapçalats per la recuperació del Refugi. Empreníem el camí amb molta més il·lusió que seny. I la il·lusió té força.
Ens agrupàrem unes 30 persones a Sant Aniol sota un dia rúfol. Gris. Però amb molta llum al cor. No crec que a ningú se li passés pel cap de pensar què hauríem aconseguit al cap de 10 anys. Sembla molt de temps! Però han passat de pressa. Tanmateix, no han passat en va. Les dues fotos de més avall les separen 9 anys i les diferències parlen per si soles.
Avui, la recuperació del Refugi ja és una realitat i es troba més a prop del final que no pas del dia que vam començar les obres.
En un dia tan especial com avui us vull donar les gràcies per donar-nos el vostre suport. I permeteu-me una menció molt especial a les persones que ens vau fer costat des d’aquell primer dia i que encara hi sou.
Avui us convido a pensar en què haurem aconseguit d’aquí a deu anys. Somnieu:
“ ja farà temps que el nou Refugi de Sant Aniol estarà en funcionament, ja farà temps que la gent hi reposarà, s’hi aixoplugarà i que serà una catedral de l’excursionisme des d’on s’enfilaran itineraris infinits, es coneixerà la natura i el paisatge i des d’on es veurà la petjada de les nostres arrels. Un cant, un somriure, un plat d’arròs a la taula en companyia d’amistats i de mig porró de vi negre. Un brindis! Perquè celebrarem els 20 anys!”
Doncs continuem amb la feina i amb el vostre suport. Moltes gràcies! Continuem somniant mantenint il·lusions!
És evident que hauríem celebrat aquest desè aniversari a Sant Aniol, però com que no pot ser per les causes que ja sabeu, queda pendent de celebra-ho més endavant.
Adjunto la crònica d’aquell 20 de novembre de 2010 i que vam publicar en els nostres butlletins i revistes. Hi hem afegit unes fotos al final. Per si us fa gràcia recordar-ho.
Salutacions molts cordials! I visca Sant Aniol i els Amics de Sant Aniol!
Quim Oliver Tarradas “xari”
President,
En nom dels AMICS DE SANT ANIOL D’AGUJA (20 de novembre de 2020)
CONSTITUCIÓ OFICIAL DELS AMICS DE SANT ANIOL D’AGUJA
(20 DE NOVEMBRE DE 2010)
El primer dia i a Sant Aniol
Des dels primers anys de la dècada dels anys 2000 que l’ASSOCIACIÓ TERRA ASPRA DE MONTAGUT, el GRUP EXCURSIONISTA DE SANT LLORENÇ DE CERDANS i el CENTRE EXCURSIONISTA DE BANYOLES treballem conjuntament per organitzar l’Aplec de Sant Aniol d’Aguja i mantenir l’entorn de l’ermita i de l’antic refugi. Per tant, a part de la llarga tradició de cada entitat a Sant Aniol, ja podem dir que fa anys que fem pinya. Ara ens hem hagut de constituir oficialment amb la intenció que així serà més fàcil d’organitzar-nos en el camí cap a aconseguir les nostres finalitats.
El passat 16 d’octubre va tenir lloc una reunió de les tres entitats al local social de Montagut. Allà vam donar forma als estatuts i es va quedar que cada entitat escolliria els seus tres representants i formarien una junta directiva de 9 persones. Durant les setmanes posteriors es va treballar per tenir-ho tot a punt per la constitució oficial programada pel 20 de novembre.
De bon grat direm que hem tingut l’assessorament de Joan Lleal de “Advocats Lleal- Tuls{” , que de manera volunt{ria ens ha revisat els Estatuts i ens ha marcat els passos oficials a seguir. Una ullada d’un professional en la matèria és molt necessària en aquests temes que per a nosaltres són desconeguts. Cal deixar constància, doncs, del nostre agraïment a Joan Lleal.
El passat dissabte dia 20 de novembre es va constituir oficialment l’ASSOCIACIÓ D’AMICS DE SANT ANIOL D’AGUJA.
Aquest acte de constitució va tenir lloc al mateix indret de Sant Aniol.
El punt de trobada va ser davant l’església de Montagut. Concretament a la fleca que els de Banyoles anomenem Ca la Nita i els de Montagut Can Biel. Allà ens vam anar aplegant gent de les tres entitats. Pastes dolces de tota mena acompanyades d’algun petit de barreja feien la tertúlia més engrescadora. El trajecte en cotxe va ser fins al començament del camí per anar a Sant Aniol. A peu pel camí del Gomarell observàrem alguns desperfectes provocats per les riuades de mitjans d’octubre. Es va fer parada al Molí de Sant Aniol. En aquells moments feien quatre gotes de pluja i sota el paraigües es va fer una explicació i lectura de textos per recordar els seus antics habitants i la seva relació amb la gent del Centre Excursionista de Banyoles des de l’any 1956 , quan els banyolins ja van rehabilitar l’antiga rectoria com a refugi per a excursionistes.
– Ens trobem al molí de Sant Aniol. Aquesta fou l’última casa habitada de la vall. A la dècada dels anys 60 del segle passat es va deixar de viure-hi permanentment. Avui un entranyable record per a en Miquel Oliva, en Miquel del Molí, que aviat farà un any que ens va deixar. Home enginyós i de mil oficis; moliner, cabrer, vaquer, carboner, contrabandista, serrador, brescava mel, i un llarg etc. Avui ens cal recordar que també fou el guarda del refugi de Sant Aniol. El Molí fou un establiment de suport al refugi
perquè donava servei de botiga, hostal… La gent del Molí va anar a viure a Montagut i durant molts temps en Miquel hi pujava els caps de setmana per fer les tasques de guarda. Després de molts anys i, amb tota la raó del món, se’n va cansar a causa de la gent brètola que pujava per aquestes contrades cap a la dècada dels 70.
En Miquel i la Maria, la seva esposa, i tanta altra gent que va fer vida per l’Alta Garrotxa, van escriure la seva vida sobre la terra que trepitjaven. Només cal saber observar-la. Els camins, les parets seques, les fonts, les cases…
. L’any 1956, per la diada de l’aplec, va passar una cosa que no passa mai a Sant Aniol… va ploure! Uns quants membres del Centre Excursionista de Banyoles que hi eren presents van aixoplugar-se dins l’antiga rectoria i se’ls va acudir de rehabilitar-la com a refugi per a excursionistes.
Poques setmanes després tornen a Sant Aniol per fer una reunió. Igual que avui nosaltres. I sabeu on van fer la reunió? Aquí dins la casa del Molí. A prop d’on som nosaltres. Per això ens calia venir aquí per constituir-nos. Per recordar la història. L’Anton Prat ens va deixar constància escrita d’aquella reunió :
“ Reunió del Centre a l’ombra del Molí de Sant Aniol. Les il·lusions i les idees poc concretes amb el temps han anat prenent forma. La decisió es pren, segur tothom de no tornar enrera. L’entusiasme no és pas sols de la Junta. Tot el Centre en pes hi participa. La labor no és pas fàcil. Ara és un projecte, però amb decisió i voluntat tot arriba, i el refugi de Sant Aniol es convertirà en realitat”
I quan parla dels preparatius, anomena : “A Sant Aniol no podíem comptar més que amb l’aigua del riu i la bona voluntat, també abundant, dels nostres amics del Molí, però res més.”
Tot seguit es va acabar d’arribar a Sant Aniol. Teníem dit que est{vem de festa i que no tocava treballar. Però tan bon punt s’hi va arribar la gent es va escampar de mala manera. Els uns cap a arreglar la font que no raja, els altres a enfilar-se al campanar perquè la campana no toca i a treure els rocs que tira la gent inconscient per tocar la campana, cosa que provoca la trencadissa d’alguna teula i que per tant es va haver d’enganxar. Un altre grup ajudava el cuiner i tota una taula va quedar plena de plates amb pebrots, ceba, tomata, trossets de carn…
Feia fred, vent i estava núvol. Una dia trist i rúfol que ens recordà que s’acostava l’hivern. Això ens va fer decidir d’encauar-nos dins de l’ermita. Finalment la gent es va relaxar una mica i ja es va poder concentrar amb el que realment havia anat a fer. Es van explicar els Estatuts, es van anomenar els components de la Junta Directiva i també els que es feien Amics-Col·laboradors des del primer dia. El mateix dia es va aconseguir una llista inicial de 62 Amics-Col·laboradors que pagaran una quota mòdica de 10 euros cada any. A Sant Aniol érem 30 participants però hi va haver gent a qui li va ser impossible venir i ens va fer arribar les seves dades perquè l’incloguéssim a la llista inicial. Tot un detall. L’Associació considera un èxit haver aconseguit aquesta xifra d’Amics-Col·laboradors en un sol dia, sobretot pel fet de saber que hi ha gent que comparteix les seves finalitats i els fa costat.
Els representants de cada entitat van signar els Estatuts i les actes de constitució a la mateixa taula on feia una estona hi havia aquell bé de Déu de queviures. En aquells moments ja feien xup-xup dins la paella deixant aires deliciosos de sofregit que es barrejaven amb l’aroma del pastís .Tot plegat ens impacientava per acabar les signatures i dinar d’una vegada. No n’hi havia prou que les gosses, les nostres mascotes, juguessin felices pel recinte, un liró amb molta calma resseguia les parets de l’interior tot mirant-nos sorprès pels nostres flaixos. Potser tampoc es va voler perdre aquell moment històric… Encara algú afegeix que s’esqueia en el dia de l’aniversari de la mort de Franco. Sempre fa mal d’orelles sentir aquest nom i més en un lloc com a Sant Aniol. Acabem preguntant-nos si realment l’efemèride és una bona coincidència o no.
El menú del dinar va ser el següent: plat d’arròs aniolenc fet per en Marc, com sempre, botifarra de Montagut a la brasa, torrons casolans fets per J.Coll i cafè i licors (ratafia, paxaran). Cantades de sobretaula amb repertori de tota mena (la Garrafa, el xum-lalai, Sant Marçal i Juan Charrasqueado).
Tota una festa per una diada històrica.
A la tarda el cel es va asserenar totalment i encara vam poder veure la llum del sol com il·luminava just el cim del puig del Brull. De tornada , i des de la Muntada, gaudírem de veure la lluna plena com sortia ben a prop del Bassegoda. Grossa i platejada, perfectament rodona. Allà hi viatgen els nostres desitjos. Llarga vida als Amics de Sant Aniol!!!. La diada va ser rodona i desitgem que els nostres projectes acabin, un dia o altre, rodons i lluents com la mateixa lluna plena, d’aquell 20 de novembre de 2010.
Quim Oliver Tarradas “xari”
AMICS DE SANT ANIOL D’AGUJA
Comments are currently closed.