ELS REFUGIS EXCURSIONISTES DE L’ALTA GARROTXA

07/07/2016 joan Articles

Els refugis excursionistes de l’Alta Garrotxa
Nil Jaile i Casademont

Els refugis no són més que uns aixoplucs que ens protegeixen en cas de fred, nevada, pluja o tempesta. Per aquesta funció comptem amb tota mena de sostres ja siguin naturals o artificials: des de coves, baumes, estables, ermites, refugis lliures, albergs guardats, hostals i cases rurals.

Conèixer i disposar de refugis es essencial per l’activitat excursionista i altres esports relacionats amb la natura; i, per aquest motiu, els clubs excursionistes i altres associacions han fet esforços importants i mobilitzat molts voluntaris perquè tothom qui tresca la muntanya es pugui protegir dels elements meteorològics i trobar un lloc on passar la nit. Aquestes tasques han consistit en reconstruccions i rehabilitacions de tota mena d’espais estratègics abandonats per donar-los una nova vida i funció. Per aconseguir que aquesta feina no sigui en va, cal que quan els utilitzem els cuidem i els deixem millor del que els hem trobat: es tracta d’un valuós i necessari patrimoni compartit a les altures i zones despoblades on trobarem resguard, seguretat i -fins i tot a vegades- una mica de confort.

A l’Alta Garrotxa hi ha pocs refugis i es troben concentrats al bell mig d’aquesta aspra terra. Tanmateix, quan la nit s’avança en els nostres plans, quan el cel s’ennuvola i s’enfosqueix ràpidament, quan els ocells volen baix i s’escolten trons a la llunyania, quan la panxa ens fa rau-rau, tots ens sentirem alleujats en veure un refugi en un turó proper.

Resseguint el GR-11 (el sender del Pirineu) venint de la Costa Brava, el primer refugi excursionista que trobem als límits d’aquestes terres és el de Can Galan, sota l’orgullós cim del Bassegoda. El refugi de Bassegoda-Can Galan, que havia fet les funcions d’escola d’aquest desaparegut i dispers municipi, el va inaugurar el Club Excursionista Empordanès l’any 1976. L’emplaçament de la novament renovada casa el setembre del 2010 és espectacular per les vistes que ofereix l’equipament, que pot acollir fins a quaranta persones en lliteres que també disposaran de provisió d’aigua de pluja, cuina i llar de foc.

Per utilitzar-lo s’ha d’anar a la masia de Can Nou (que també ofereix menjar i beure: 689 389 391) a demanar la clau. Can Nou es troba al peu de la pista d’Albanyà, a només quatre-cents metres i uns set minuts del refugi, GR-11 avall. El preu de la pernocta és de 4,00 € per persona en concepte de manteniment del refugi. També el 2010 es va obrir, a la part de ponent d’aquesta casa, el refugi de Bassegoda-Cal Mestre, per a ús exclusiu i gratuït dels socis del CEE (20 places). Seguint el Sender de Gran Recorregut a l’Oest arribem a la propera parada.

La recuperació de l’antiga rectoria-refugi de Sant Aniol d’Aguja que duen a terme els Amics de Sant Aniol d’Aguja es va fent realitat dia a dia. El 17 de setembre de 2015 finalitzaren les obres de la coberta de l’edifici principal situat a la capçalera d’aquesta vall. Així, mica en mica, es va dignificant un dels espais més populars i visitats del cor de l’Alta Garrotxa, això li ha de permetre reviure una nova època d’esplendor perduda feia més de quaranta anys. Al lloc web dels organitzadors de tot plegat es poden veure les fotografies del refugi durant la primera meitat del S. XX i de com està quedant avui en dia, a principis del S. XXI. Es tracta de tot un exemple per celebrar sobre com una societat civil organitzada pot aconseguir objectius que ningú havia gosat imaginar, i tot això enmig de la crisi econòmica, política i social, i molts altres reptes que es superaren com l’esllavissada de la pista de Sadernes, sobre el pont d’en Valentí [El Punt Avui, 13/03/2013].

Estem convençuts que el dia en què s’inauguri aquest refugi amb cos i ànima n’esdevindrà un dels més grans i emblemàtics de tota l’Alta Garrotxa i permetrà a tota mena d’excursionistes i visitants conèixer aquesta terra que tant ens estimem i sentim especial els qui hem tingut el privilegi de trepitjar-la i d’entendre-la. Mentre no arribi aquest dia, us animem des d’aquí a ajudar en la seva reconstrucció ja sigui participant en les seves activitats o bé realitzant una aportació econòmica.

Prop de Sant Aniol, continuant la ruta transpirinenca a ponent per l’altiu salt de la Núvia, aviat s’arriba a Talaixà, situat al coll homònim entre les serres de Sant Marc i del Ferran. El manifest de Talaixà deia que mentre «L’any 1918 Talaixà era un poble que comprenia trenta-tres cases amb cent trenta-un habitants, parròquia pròpia, hostal i parada de carrabiners. El 25 de setembre de 1993, Talaixà ensopeix amb la descurança i la soledat per companyes, les cases enrunades, les deus perdudes, la mil•lenària església amb la teulada esfondrada i el campanar mig aterrat espera el darrer, el definitiu esfondrament, només amb el consol d’un únic i darrer batec humà.» [El Punt, 20/01/1994]. Afortunadament, aquest llogarret -on hi trobem dos refugis- també ha conegut un recent procés de dignificació amb la consolidació de l’església de Sant Martí de Talaixà a finals del 2011 [El Punt Avui, 29/02/2012].

El refugi del Centre Excursionista d’Olot es va rehabilitar entre el 2010 i el 2014. Té dos pisos: a dalt hi ha lliteres per a dotze persones i una sala gran, i a sota (on va viure en Rodri) hi ha la cuina, el menjador i un magatzem. Tothom pot utilitzar la Casa de Talaixà sol•licitant-ho al CEO (972 260 675 / ceo@ceolot.cat), dipositant una fiança i pagant un preu pel seu manteniment.

L’altre espai és el clàssic refugi lliure de Can Torner. Vam ser molts els qui col•laborarem pels volts del canvi de segle amb el projecte d’en Rodri (Rodrigo Gómez Rodríguez, 1914-2000) d’oferir un refugi obert a tothom en aquest entorn privilegiat. L’espai té dues petites estances austeres amb vistes sobre el torrent del Vaquer; al terra hi poden dormir fins a dotze persones.

Si ara deixem el GR-11, pugem al Ferran (985 m) i baixem al Maranyó pel coll de Terres podem arribar a l’aixopluc de Santa Maria d’Escales, una construcció enclotada sota la cresta del Ferran i que restauraren, l’any 1977, els Amics de l’Alta Garrotxa. Sobre el porxo de l’ermita d’Escales, davant la seva roseta i sota la torre campanera quadrada hi ha afegida una petita estança on hi trobarem una llar de foc i alguns mobles antics (armari, taula, cadires…).

No volem acabar aquesta petita ressenya sense esmentar alguns consells que cal conèixer o recordar quan utilitzem els refugis excursionistes d’aquestes i altres muntanyes:

• Com s’ha explicat, molts refugis els gestionen entitats excursionistes; per això, cal fer una reserva, pagament i tràmits previs en alguns casos, segons la normativa que s’hagi establert. També els comunicarem els desperfectes o incidències que haguem observat.
• Sovint als dormitoris i altres espais no s’hi pot entrar amb botes ni material de muntanya, pot haver-hi llocs destinats on desar-ho.
• Un refugi és un espai comunitari que, normalment, es comparteix amb molta gent. Per garantir una bona convivència s’ha de tenir una actitud de respecte, no alçar la veu ni els aparells de so en extrem, i fer silenci a partir d’una hora de la nit determinada.
• Si es fa foc sempre s’ha d’anar amb compte i vigilar en tot moment, sol haver-hi també llocs habilitats per cuinar.
• L’aigua es un bé escàs a muntanya pel que no s’ha de malgastar. A molts refugis no hi ha una font propera; per això, cal preveure quanta se’n necessitarà.
• Cal posar atenció en tancar les portes i les finestres dels refugis en marxar.
• Si hem fet foc i utilitzat la llenya que hi havia al refugi, se n’ha d’anar a tallar en igual o més quantitat perquè les persones que successivament vindran darrere nostre també en puguin trobar.
• Deixarem el refugi net i endreçat al marxar. Per evitar que s’embruti, no deixarem entrar animals domèstics, ni s’hi deixaran restes d’aliments ni pots de sal, oli, sucre…
• Ens endurem sempre totes les deixalles i escombraries generats del refugi fins a trobar un contenidor a la població propera.

Comments are currently closed.


Powered by http://wordpress.org/ and http://www.hqpremiumthemes.com/

Ús de cookies

Aquest espai web utilitza cookies per donar un millor servei. Si continua navegant considerarem que n'accepta el seu ús. Per obtenir més informació o saber com canviar la configuració del seu navegador consulti les següents instruccions.

ACEPTAR