QUI DIES PASSA ANYS EMPENY!!!

06/03/2013 comtech Articles

la pujada de material ja ha començatReprenc el fil del meu escrit que es va publicar en el passat butlletí. Això vol dir que us continuaré parlant de la intenció de començar les obres, a la primavera de 2013, al vell refugi de Sant Aniol. També de com evoluciona tot plegat i què s’ha fet aquests últims mesos.

Helicòptering!

Tal i com us explicava, doncs, el transport de material a l’esquena ja és una activitat habitual en les jornades de treball que tenim programades. En els últims mesos hi hem pujat sacs de ciment, taulons de ferro per a la bastida, creueres de seguretat i també molta greda. El passat mes de novembre pujàvem pel camí de la riera més de 20 voluntaris carregats quan un helicòpter va sobrevolar la zona. Volava baix i vam poder ironitzar que s’havia apuntat a fer helicòptering. Però no va ser així, “l’ocell de ferro” semblava que ens atalaiava com si li fóssim una competència. Vosaltres ho enteneu? Nosaltres no. Vam esforçar-nos a no veure’l i a estar per la feina que prou atenció demanava. I sinó que ho diguin al company del Centpeus (un grup excursionista que col·labora habitualment amb nosaltres) que va caure ben llarg, ell i el sac de ciment que duia a la motxilla, a dins el riu, a la passera del Citró.

IMG_9926Tanca delimitadora

Part d’aquests materials esmentats van servir per instal·lar una tanca cinegètica entorn del refugi. Va ser durant el mes d’octubre i fou una col·laboració mútua de la nostra entitat i
l’Ajuntament de Montagut i Oix. Nosaltres vam pujar tot el necessari i vam tallar pals de castanyer de l’entorn. La brigada de l’ajuntament hi va treballar durant uns dies. Aquesta tanca és perquè la gent no s’hi acosti i així evitar que pugui prendre mal. Recordem que el vell edifici es troba en perill d’esfondrament.

IMG_2660Porta de ferro

La brigada de l’ajuntament també va aprofitar per col·locar una porta de ferro a l’entrada de l’edifici annex de llevant, que es coneix com el refugi lliure. Aquesta porta també es va pujar a coll pel mateix camí. Va ser una

IMG_2661

pujada molt dura que va demanar més d’un repòs. Així m’ho han dit el grup de beneits que la van carregar a mitjans setembre. Us ben asseguro que encara reneguen ferros (ja mai tan ben dit!) i claus. Aquesta porta, la va fabricar voluntàriament un ferrer i company de Montagut: en Joan Sagué i Abel, a qui volem agrair, des d’aquestes ratlles, la seva valuosa col·laboració.

IMG_2657Gràcies a la porta podem tenir un espai tancat on ja es va guardant tot el material que arriba. Així mateix, també va fer una reixa tipus porta, que s’ha col·locat a l’entrada del passadís per anar a la cova del Sant. Estic parlant, ara, de dins de l’ermita.

 

Parets de pedra seca

Una altra tasca que s’ha avançat durant aquesta tardor ha estat la reconstrucció de petits trams de parets de pedra seca a l’entorn dels prats de la font. Una feina molt entretinguda i prou feixuga, però que es fa

amb molt bona voluntat. Recuperar aquests trossos de parets, que el pas del temps ha derruït, també dóna molta satisfacció ja que es recupera un petit paisatge que van esculpir els avantpassats, que necessitaven aquestes terres per al cultiu.

Pel mateix sistema de pedra a pedra, s’estan refent els graons del pujant a la dreta de la font.

Mecenes

En aquest mateix butlletí veureu un esquema on es fa campanya i s’informa de les maneres de col·laborar amb el projecte: “ PER UN REFUGI AMB COS I ÀNIMA” .
La principal novetat, a part de fer-se Amic-col·laborador o venir a participar a les jornades de treball, és la proposta per fer-se mecenes. Això vol dir fer unes aportacions úniques i rebre alguna cosa a canvi. Està pensat per poder finançar les primeres obres. No ens inventem res nou. És un sistema habitual a internet. Entitats que presenten projectes ben diversos per tal de recaptar fons i fer-los possibles. Nosaltres, la idea l’hem treta del companys més veterans perquè sempre ens han explicat que, quan es va dur a terme la primera rehabilitació del refugi, ara fa seixanta anys, ja es va realitzar una campanya semblant que, per cert, va tenir molt d’èxit.
Llegiu-vos, doncs, la nostra proposta i animeu-vos a col·laborar.

Perquè no caigui!!!

Aconseguir els diners per aquesta primera fase que es pot anomenar ”PERQUÈ NO CAIGUI!!, no serà pas fàcil. I pujar tot el material a l’esquena tampoc. Però hem d’estar convençuts que es pot aconseguir. No és pas impossible ni molt menys. Això sí, ens caldrà esforç i molt bona voluntat. Hem de demostrar que som capaços d’assolir aquesta fita. Això sol farà que molta més gent s’afegeixi en properes actuacions.

De ben segur que un altre dia, quan el refugi estigui en ple funcionament, hi haurà un record i un reconeixement per a totes aquelles persones voluntàries que, ara, quan costa més començar i apostar pel refugi, hauran sabut dir sí, això és un projecte que val la pena i vull participar-hi i sempre podré dir que jo hi era des del començament.

El camí cap a les obres és dur però clar. Si volem salvar el refugi, hem de fer aquest camí. El nostre pas no té aturador. La qüestió està en qui s’hi afegeix , en qui sap reconèixer que, fer aquest camí, és més una oportunitat que no pas una impossibilitat.
Afegiu-vos als Amics de Sant Aniol!!!

Qui dies passa, anys empeny!

Vull recordar que la fase “Perquè no caigui!!” consisteix a treure perill de l’edifici, construir el congreny perimetral a sobre les parets de l’estructura i fer la teulada, de 40 metres quadrats, de l’edifici annex de llevant. Pensareu, tant d’esforç per només arribar aquí!!!. Encara no tindrem un refugi com cal?

És veritat, és així…però l’haurem salvat!! I si el salvem, mantindrem la possibilitat d’anar executant fases fins a acabar-lo.

Amics i amigues, no us desanimeu, pensem en el dia a dia, en la satisfacció que es guanya en les jornades de treball. Pensem que després de l’1 ve el 2. I així, de manera successiva, les fases a realitzar s’entrellaçaran i d’aquí a un anys podrà ser un somni fet realitat.

Ens cal estar convençuts que ens trobem en el moment més difícil de tots els que hauran de venir. Ens cal una fe cega, en nosaltres mateixos i en Sant Aniol.

Tingueu-ho present:”QUI DIES PASSA , ANYS EMPENY!”

Endavant!

Quim Oliver Tarradas “xari”

Comments are currently closed.


Powered by http://wordpress.org/ and http://www.hqpremiumthemes.com/

Ús de cookies

Aquest espai web utilitza cookies per donar un millor servei. Si continua navegant considerarem que n'accepta el seu ús. Per obtenir més informació o saber com canviar la configuració del seu navegador consulti les següents instruccions.

ACEPTAR