Una encesa de llum amb cos, ànima i esperit

17/04/2019 joan Articles

Una encesa de llum amb cos, ànima i esperit
(Sant Aniol d’Aguja, 7 d’abril de 2019)
La intensa convivialitat del refugi de sant Aniol amb la natura provocà l’ajornament de la festa d’Encén el llum a aquesta primavera. Avui sí: som aquí, per celebrar que les plaques solars que s’han instal•lat, emmagatzemaran i reconduiran l’energia del germà sol a totes les estances. Quina estreta i amable col•laboració entre un i altres!
Per això donem gràcies al germà sol, com l’anomenaria Francesc d’Assís, perquè llueix fidelment cada dia i ens regala gratuïtament la seva llum, la seva escalfor i la seva energia.
També donem les gràcies als “pencaires”, com vam escoltar dir un dia, que han fet possible la instal•lació. També als qui financen el projecte proveint de material als qui treballen.
Agraïm la gentilesa de convidar-nos, al rector mossèn Miquel i a mi, a fer-nos present per carta perquè no podem fer-ho personalment. Compartirem el que volíem dir en la primera convocatòria i que no hem oblidat.
Aquest acte és un acte amb cos i ànima, com tot el que es fa en aquest refugi. El cos ho són les plaques, les conduccions, els interruptors, l’energia que ha de recórrer els cables i encendre les bombetes. L’ànima és la generosa aportació dels amics de sant Aniol, que omple de calorosa vibració els espais que contemplem.
Però hi afegim un tercer element: es tracta d’una encesa de llum amb esperit. Esperit en minúscula, perquè encendre un llum implica encendre vida, acollir, compartir, fer comunió. També Esperit en majúscula, perquè aquesta edificació ha estat rectoria i recinte monàstic. Ha estat la llar del rector que tenia cura de l’ermita; ha estat la llar dels monjos benedictins que els nostres historiadors expliquen que s’instal•laren originàriament en aquest paratge. Des del cel, els monjos i els rectors que hi van viure, avui somriuen, perquè la flama de l’Esperit que ells van encendre i mantenir, recupera discretament la visibilitat.
L’acte d’avui és senzill però altament simbòlic, perquè significa l’empenta final en recuperar la vida d’aquest espai perquè esdevingui un llumener humà i espiritual de l’Alta Garrotxa.
A partir d’avui sant Aniol és un espai que il•lumina el cos, l’ànima i l’esperit. Així sigui!

Fra Jordi Cervera, caputxí.