Les obres del refugi

L’ÀNIMA DE SANT ANIOL

Al·leluia!!!Les obres ja són una realitat!

En l’últim butlletí ja us ho vam anunciar de manera molt gràfica i com a notícia de darrera hora. En aquesta ocasió ja us en podem donar més detalls.
El passat dia 28 d’agost va ser un dia gloriós perquè van començar les obres al refugi de Sant Aniol. Tant de temps desitjant-ho , tant de temps dient-ho, explicant-ho, preparant papers, preparant material…Amb tant de temps amb tot això, n’estic segur que molts de vosaltres pensàveu que estàvem davant d’una prèdica sense fi. Reconec que ha estat la cançó enfadosa i que us podia inspirar molta incredulitat. És cert, l’objectiu que predicàvem tenia totes les característiques reglamentàries d’una utopia.
El cas és que quan un grup de gent treballa amb ganes i il·lusió vers un objectiu clar, per difícil que sembli, es pot aconseguir. Perquè no hi res tan engrescador com caminar junts cap a un bé comú. I ara, havent començat les obres, la utopia comença a deixar de ser-ho. Estem davant d’una realitat ben palpable.Menys ruïna a Sant Aniol. Primera fase: “perquè no caigui!”. A punt d’acabar-se.

La desitjada actuació que va començar a finals d’agost consisteix en la consolidació dels murs de l’edifici principal i la construcció de la teulada de l’annex de llevant. En el moment que us escric( primers de desembre) falten pocs dies perquè s’acabi. S’hi ha trenat un congreny perimetral a la part superior, es tracta d’un cinturó de formigó armat que les lliga perquè no es puguin obrir i caure. És on un altre dia s’hi asseurà la coberta. A més, es va procedir a l’enderroc de les restes de teulada i algunes parts dels sostres interiors que estaven malament. Amb tot això se saneja i se salva l’edifici , almenys fins a esperar noves etapes i el més important és que s’ha eliminat el perill per a les persones. Les últimes feines es concentren a la teulada de l’annex de llevant, on tot just falten unes poques filades de teules per col·locar. També s’hi lligà el congreny i s’hi col·locaren tres bigues de roure. Sobre d’elles un entramat de cabirons i una solera de fusta conformen la base d’aïllaments i teules. Aquest edifici anirà molt bé com a magatzem i així es podrà netejar l’ermita i destinar-la a ser visitada i prou. Amb tot, haurem aconseguit que el refugi no caigui, que prou por que teníem! Esperem que els pocs dies de feina que falten transcorrin amb normalitat.
Animeu-vos i aneu un dia a veure quin goig que fan les obres realitzades!!! Vull agrair molt sincerament a totes les persones i entitats que han fet possible aquesta primera fase. Tant de bo gaudim d’aquest suport per molts anys i així veurem la dignificació de Sant Aniol ben aviat. Moltes gràcies!
A la tardor del 2012 publicàvem en aquest butlletí un escrit que duia per títol: “Més ruïna a Sant Aniol”. I que enunciava l’angoixa que ens produí l’esfondrament de biga serrera durant el juliol de 2012. Ara podem dir que ens aquells moments es va tocar fons. Es va arribar en el pitjor moment. Ha passat un any més i ja podem dir que hi ha menys ruïna a Sant Aniol. La balança s’ha decantat cap a la millora, s’ha acabat la decadència.

1397675_10201540691336734_141964109_o

Qui ho paga i qui ho realitza?

Per mitjà del Consorci de l’Alta Garrotxa s’ha rebut una subvenció de la Diputació de Girona que comporta el 70% del cost d’aquesta primera fase i el 30% restant li hem posat els Amics de Sant Aniol, gest que ha estat possible gràcies a la participació de molta gent en el seguit d’activitats i campanyes ( ocis, mecenes…) organitzades amb la finalitat de recaptar fons econòmics per a la rehabilitació. Germans Picart, S.L. de Montagut és l’empresa que dur a terme l’obra. Cal admirar la tasca dels treballadors perquè cada dia han de fer l’anada i la vinguda a peu i, sobretot, perquè saben treballar en unes condicions gens òptimes, amb tècniques antigues però d’una efectivitat sorprenent. La direcció d’obra va a càrrec de Jordi Camps de l’Estudi d’arquitectura AUREA, de Banyoles. Un company de colla que realitza aquesta feina des del voluntariat.

Helicòptering!! Segona part: primavera i estiu 2013.
Ja us ho vaig explicar en l’últim número que això de l’helicòptering (que vol dir fer la competència als helicòpters i als matxos de bast) gaudia d’èxit. Si fins aleshores ens havia sorprès, a partir de la primavera i durant l’estiu ens va impressionar. Les jornades programades foren molt concorregudes. Entre la gent que venia a propòsit i els passavolants que s’apuntaven a la causa es van superar els vuitanta traginers en un sol dia. El total se suma a centenars. El materials: taulons (els de fusta, que fan 4’5m de llargada foren una de les coses de més patir), teules, sorra, eines diverses, ciment…Cal remarcar que el ciment ens va posar un nivell molt alt. El panorama eren 100 sacs de 35kg. De bon comptar: 3.500kg. I també pensareu que 35 kg a l’esquena, fins a Sant Aniol, no es poden portar. Jo deia el mateix, però a l’hora de la veritat els sacs anaven sencers a dins de les motxillasses i amunt!. També se’n preparaven de mitjos. Així es va pujar en gran part el ciment. Però no n’hi havia prou i per això es va pensar un sistema per aprofitar la gran quantitat de visitants que rep la vall. Vam recórrer restaurants, fleques, magatzems de pintura… es van recollir pots tipus galleda, amb ansa, i amb taps que els tancaven bé. Així doncs, allà on hi havien hagut anxoves, olives, xocolata o cabell d’àngel, per exemple, quedava farcit de ciment. Els divendres omplíem entre 70 i 80 pots de diferents pesos( entre 4 i 7 kg). Això volia dir uns 12 sacs de ciment col·locats. El dissabte o diumenge els portàvem a l’inici del camí, a la presa del Gomarell. Fèiem un equip d’entre dues i quatre persones. La meitat es quedava a baix a exercir de “comercial”, a demanar col·laboració als excursionistes que passaven perquè pugessin un pot en benefici del refugi. L’èxit era gairebé total. Com que hi passa tanta gent, resultava que en un matí s’acabava el piló. D’aquesta manera es completaren els 3.500kg a primers de juliol. Altres materials es va optar pel mateix sistema. Quan no hi podíem ser-hi nosaltres, també procuràvem de deixar fato al lloc. I sorpresa! Pujava sol!! Nosaltres no el vèiem transitar però ja ens el trobàvem al refugi. Com a anècdota direm que no sempre ha anat tot rodó, hem estat avisats que hi ha alguns rajols al Palancot de Madeforn i, no us ho perdeu, una fusta d’encofrar de 2×0’50m al pujant d’en Llebre. I és que ja s’ha d’anar despistat!!! Valgui la bona intenció!! Per cert, no hi ha voluntaris per anar a recollir aquest escamp? No patiu que ja ens en cuidarem.
Resumint el resultat de l’helicòptering, direm que des del juliol de 2012 i fins el desembre de 2013 s’han transportat de la Muntada a Sant Aniol 16 tones de materials diversos. Aquest dos últims mesos s’ha traginat el material que ens demanaven els paletes com a urgència i suport a les obres.

 

 

IMG_1347.JPG

Monstre abatut i una força que ens empeny.

El dia 12 de març, com cada dimarts a la tarda, ens dirigíem en cotxe cap a la Muntada amb la intenció de fer viatges d’helicòptering. Però abans d’arribar al molí d’en Galceran ens trobem el cotxe de l’ajuntament que va en direcció contrària a la nostra. És en Joan del Molí, així anomenem a en Joan Oliva la gent de Banyoles. De seguida ens fa gestos perquè ens deturem. Amb la cara paga: n’ha passada una de grossa. Continuem fins a l’aparcament de l’Hort d’en Roca i a peu fins a Pont de Valentí. El panorama ens evidencia allò que ens costava de creure de les paraules del bon company. Regidors de l’Ajuntament de Montagut, alguns veïns i els Mossos d’Esquadra encerclen un forat monumental al mig de la carretera. Uns vint metres a daltabaix i vora la riera jau, com un gran monstre abatut, una màquina retroexcavadora de grans dimensions. Panxa enlaire. Pam de boca, pam de nas, corsecs, bocabadats, si em punxen no em surt sang…podríem afegir totes les dites catalanes que serveixin per dir que vam quedar molt impressionats. Per sort la gran bona notícia era que el conductor en va sortir il·lès.
Tornant cap a casa, i conscients de la gravetat de l’esllavissada, no podem evitar una frase: “no ho teníem prou difícil tot plegat que ens acaba de sortir un nou i gran entrebanc”. Pensem que l’arranjament de la carretera anirà per llarg i no ens vam equivocar. Al mateix temps vam començar a cercar solucions.
La major part dels 16.000kg s’han transportat a partir del 12 de març i això vol dir que aquesta gran part ha hagut de passar a peu per la vora de l’esllavissada de Pont de Valentí. A l’altre costat hi teníem un cotxe. Les primeres vegades voltàvem amb un tot terreny per coll de Faja i coll de Riu (més de dues hores de trontollar); més tard, el company Marc Viñolas ens va cedir els seu Land Robert i el poguérem deixar a la cruïlla de Riu de manera permanent. Ens ha fet un gran servei.
A vegades ens hem trobat amb els veïns de Can Gustí a l’esllavissada i ens hem ajudat mútuament. Ara passem pots de ciment cap allà i ara passem les escombraries cap aquí. Els dies que havíem de traspassar material de llargada va col·laborar en Maurice de la Muntada, amb el tractor i remolc. Es duia fins als seus terrenys i allà es guardava a l’espera de ser traginat a coll.
L’esfondrament de la carretera podia haver desmoralitzat qualsevol. Un contratemps prou gran com per deixar-ho córrer tot, però això ni se’ns va passar pel cap. La força de Sant Aniol ens va remoure les entranyes i vam empènyer endavant amb els ulls fixats a voler començar les obres. Res ens podia aturar!

D’ara endavant i Assemblea.

El passat dia 27 d’octubre va tenir lloc a Sant Aniol l’Assemblea General Extraordinària de l’Associació Amics de Sant Aniol d’Aguja. Hi van participar membres de les tres entitats associades: Terra Aspra de Montagut, Peu Alegre de Sant Llorenç de Cerdans i Centre Excursionista de Banyoles. Sintetitzant-la molt puc dir-vos que es va decidir de deturar les obres un cop s’hagi acabat la teulada que falta. Per una banda ja s’haurà complert l’objectiu i per l’altra ja s’haurà gastat tot el material.
Gràcies a la feina que s’ha guanyat el voluntariat (helicòptering, suport a l’obra, etc.) hauran sobrat alguns diners que es podran destinar a una propera fase prevista pel 2014. S’aniran organitzant activitats per recaptar fons econòmics i així completar els costos, ja que amb el sobrant no en fem prou. En aquest sentit també demanem que us feu Amics col·laboradors, proposem una quota de 10 euros l’any. Animeu-vos! Que això va de debò!!!
Es va fer un dinar popular d’arrossada i pastissos de Sant Aniol per postres. S’ha de dir que l’Assemblea es va començar més tard de l’hora prevista perquè es van haver de pujar 500kg de ciment i es van arreglar tres bigues de roure per poder construir l’esmentada teulada. Una d’aquestes bigues ja es va deixar col·locada sobre les parets. Tot això perquè els paletes tinguessin les coses a punt.
Dues setmanes més tard , en una jornada de treball, es va pencar de valent per assolir tota la solera de fusta per a la teulada. I es va aconseguir!!! Van ser uns moments d’eufòria, d’alegria…Estàvem veient quelcom que feia molt de goig: un sostre fet!
Un brindis amb vi de la Terra Alta (perquè és un vi amb cos i ànima): “ perquè s’ha de celebrar que aquestes parets que tant de temps han vist el cel, ja no el veuran mai més!!!”

L’ànima de Sant Aniol.

Vaig poder visitar les esperades obres en el seu tercer dia després que comencessin. Un divendres a la tarda. Pel camí em vaig trobar el jovent que se n’anava a casa després de deu dies de camp de treball a Sant Aniol. Una activitat organitzada per la secció juvenil del C.E.Banyoles. Foren 25 de colla més els monitors i monitores. La seva tasca principal, a part de les activitats de lleure, va ser l’helicòptering. Traginaren tota la fusta per a la teulada i més de 400 teules velles, d’aquelles fetes a mà, que pesen cap a 4kg cadascuna. Diu que l’últim dia els van deixar escollir una activitat i sabeu quina fou? Trajectes extres de la Muntada a Sant Aniol per acabar de pujar totes les teules! I és que “l’aniolitis” (una bogeria singular) es contagia quan et trobes al cor de l’Alta Garrotxa
Vaig arribar a Sant Aniol que no hi havia ningú. Era tard. La bastida muntada em va eixamplar el cor. Quina imatge més desitjada! Fotografies a dojo. Vaig pujar per l’escala a dalt de tot de l’empostissat i vaig contemplar les primeres feines que havien començat els paletes, als quals reproclamo la meva admiració. La resta de teulada havia estat desmantellada i les parets lleugerament rebaixades per tal de trobar consistència. Es veia molt bé com foren construïdes en l’antiguitat: pedres i més pedres barrejades amb terra, calç. Res més. Recolzo les meves mans al damunt dels murs despullats i em sembla que bateguen. Se’m fa un nus a la gola mentre penso en els homes d’antany, ben anònims, que els van aixecar centúries enrere. Garbuix de pensaments ben vius. Els homes d’aquell temps que van edificar la rectoria se’m lliguen amb el jovent que fa poques estones acabo de veure. Em sembla un contrast gratificant que m’exemplifica la cadena de les generacions. Que bonic saber de la gent del passat i saber que ve la gent del futur! Amb la rehabilitació total de la vella rectoria es guanyarà una infraestructura necessària que donarà vida al record de tantes persones, conegudes o no, que hi han deixat petja durant l’impertorbable pas del temps. I donarà vida a les futures generacions.

Els Amics de Sant Aniol estem contents perquè han començat les obres i això ens anima, encara més, a treballar fins que l’objectiu estigui assolit. Som qui ha decidit de no oblidar el passat perquè ens traci un futur més lluminós. Així, honorem els nostres antecessors, la seva ànima ens encomana de la mateixa manera que nosaltres l’encomanem als que vindran. Som l’ànima de Sant Aniol i és un goig compartir-la amb tanta gent. Moltes gràcies!

Quim Oliver Tarradas “xari”
Amics de Sant Aniol d’Aguja

Novembre de 2013